Programa: RadioFórmula Matí, amb Laura Guix
Data: Dilluns, 13/08/18
Presentació:
A Ràdio Begur tenim en directe a dues convidades especials que
parlaran del Projecte Líban d’aquest mes de juliol (amb el que han cooperat dos
anys seguits), que organitza la UIC juntament amb l’associació cultural Gausac.
Ens faran una introducció de la situació social, econòmica i
política del país.
També explicaran l’experiència viscuda durant dues
setmanes fent de monitores a nens amb escassos recursos, visitant a famílies
refugiades i compartiran el seu día a día amb nosaltres.
L'Elena Esteban, estudiant de dret i filosofia
a la UNAV, i la Mercè Alonso, estudiant d’humanitats i periodisme a la UPF,
ens explicaran els objectius del projecte i per què repetirien el voluntariat.
L'entrevista:
 |
| Moments de les voluntàries amb els nens, durant la seva estada al Líban. (Fotos: Laura Guix) |
L’Elena
ens fa una breu introducció del país; el Liban està situat a l’altra extrem del
mar mediterrani, comparteix sud amb Israel, Nord i Est amb Siria i deixa el mar
mediterrani a l’Oest.
Abans
tenia el sobrenom de “La Suïssa d’Orient Pròxim” però amb la guerra civil va
perdre estabilitat econòmica.
Explica
que van anar unes 28 voluntaries de 18 a 23 anys. La finalitat del projecte era
sensibilitzar-se amb la cultura del país, atendre al casal que feien al matí
per a nens amb escassos recursos a “Paradis d’Enfants”, visitar famílies de
sirians i iraquians per entendre el que està passant al país, fer-los
companyia…
 |
| Laura Guix, amb tres dels nens amb els què va treballar durant el voluntariat al Líban, el mes de Juliol. (Foto: Laura Guix) |
Què és el que t’ha fet tornar?
Com
a repetició de l’any anterior, justifica per mitjà de la cita de Joan Pau II,
“el Liban és molt més que un país, és un missatge.” El Liban és un país que té
molt a dir-nos. Cada any he après coses diferents, també en base del que jo
necessitava aprendre. L’any passat feiem un camp de treball amb refugiats
sirians, aquest any eren libanesos.
A
partir de cultures totalment diferents i d’experiències úniques vaig veure que
el liban em pot ensenyar molt més que l’any passat. El país tenia encara més
coses que aportarme.
 |
| Un altre moment amb els nens refugiats, durant l'estada al Líban. (Foto: Laura Guix) |
La
situació social és complicada, està rebent refugiats sirians i Iraquians.
Sobretot a les ciutats més musulmanes com Tripoli veus que la gent viu en
condicions molt desfavorables.
Abans
el Líban era la suïssa d’orient pròxim, però l’any 1975 va esclatar una guerra
fins el 90. Va durar 15 anys i va deteriorar el país. Posteriorment es va anar
recuperant fins el 2006 que va tenir un conflicte amb palestina. Va durar només
un mes però va retrassar aquesta possible pujada que podia fer el país.
Fonts
de comerç: Agricultura (mediterrània), indústria primària, secundària i terciària.
Què és el que més et va impactar?
Quins anècdotes tens per explicar-nos?
L’any
passat em va impactar molt la gent, com viuen, les conseqüències d’haver patit
una guerra, el que pot arribar a ferir-les… Com poden portar aquesta situació a
través de la fe…
Ho
havien deixat tot, no tenien res, però seguien somrient i et deien, gaudeix la
teva vida ja que jo no ho he pogut fer amb la meva. Això que t’ho digui una
dona de 27 anys amb 4 fills a casa, que no els pot gairebé mantenir, impacta
molt.
Eren
d’Iraq, aquest any cristians, l’any passat musulmans i si que notes una manera
diferent de comportar-se.
Els
iraquians s’adapten molt més ràpid al pais. Es comporten de diferent manera…
cultura, creença… tots coincidien en que la fe els donava suport per portar la
situació que els ha tocat patir.
 |
| Mercè Alonso i Elena Esteban, dues de les voluntàries, durant la seva estada al camp de refugiats al Líban. (Foto: Laura Guix) |
Una
família de sis persones. La mare amb 27 anys i quatre fills, explicava que
s’havia hagut de casar per conveniència als 16. L’Isis la va trucar un dia
amenaçant-la que si no surtien en 5 hores de la casa la bombardejarien. Van
creuar Iraq amb tren i a l’arribar al liban es van establir al nord; ella, els
seus pares i el seu marit. Ara viu a Jounié, una ciutat sota la muntanya de
Harissa. Té quatre fills que es passen el dia a casa perquè no poden anar al
col·legi, el seu marit traballa cada dia fins les 00.00h a la barberia i paguen
un lloguer de 600 dòlars, com us podeu imaginar, no dona per gaire més…
El
més impactant era la seva cara de patiment i com et deia; “jo no he pogut viure
la meva vida”.
Per
altra banda...
Una
noia que vaig conèixer de 15 anys que em va demanar l’instagram. Llavors va ser
quan em vaig adonar que no volia que em seguís perquè la meva vida era
completament diferent a la seva… Com pot ser que en un mateix món, a l’altra
banda del mediterrani estigui patint tant i nosaltres no ens n’adonem? Això em
va portar a agafar més consciència social, com qualsevol voluntariat… Agafes
molta experència, augmentes la teva sensibilitat, és molt enriquidor.
 |
| Mercè Alonso i Laura Guix durant l'entrevista a Ràdio Begur. (Foto: Laura Guix) |
Per què recomanaries anar al Líban?
T’oblides
de tu mateix, te n’adones que el que realment et fa feliç és fer feliços als
altres.
Quan
més amor donguis, més feliç seras.
M’agrada
recordar la cita de Sant Joan de la Creu: “Donde no hay amor, pon amor y
encontraràs amor.”
Trobes
que els hi falta amor, a casa els veus amb por, recança, es distancien de tu…
Tu intentes apropar-t’hi, somriure, abraçar-los…
Aquest
any m’he trobat a nens de l’any passat i m’ha agradat molt el fet de que
s’enrecordaven del grup que érem, tan sols del nom, un petit detall que els
omplenava d’alegria.
Això
em va fer molt feliç. Aquests nens segueixen estant en les mateixes
circumstàncies, però el que és més maco és que quan vam estar amb ells els vam
poder fer molt feliços.
És
molt enriquidor per les dues parts, et coneixes més a tu mateix. Sempre que hi
ha una oportunitat de poder ajudar, és més fàcil de conèixer-te a tu mateix.
Aquí
també passa, de certa manera ens sentim sols, la por a no ser acceptats… també
un somriure de vegades o una paraula agradable ajuda molt.
Quan
tornes veus que aquí ho tens tot però costa més ser feliços… Te n’adones que hi
ha altres coses que ells tenen i nosaltres no.
