ERC, el PDeCAT i el PSC duen a les Corts espanyoles l’oposició a les llicències del ministeri al sud del cap de Begur
El Pacma i entitats ambientals també es belluguen
Font: El Punt Avui (Edició Digital) - Dimarts, 01/05/18
 |
| Electes d'ERC, entre els quals la senadora Elisenda Pérez i la diputada Mònica Palacín, ahir, al litoral del Cap de Begur. (Foto: Quim Puig - El Punt Avui) |
L’anunci que el Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) atorga dotze llicències per a l’extracció de corall vermell en aigües exteriors al sud del cap de Begur, fins a Arenys de Mar, ha fet mobilitzar diversos partits catalans per reivindicar la protecció de l’espècie i la moratòria decretada per la Generalitat l’any passat, en les aigües interiors de la seva competència des de Begur fins al límit de jurisdicció amb l’Estat francès entre el 2018 i el 2027. ERC, el PDeCAT i el PSC ja han traslladat a les Corts espanyoles preguntes i sol·licituds de compareixença de la ministra, Isabel García Tejerina, per mirar de revertir la situació.
Els republicans van reunir ahir, al cap de Begur, electes de municipis del litoral de la Costa Brava (l’Empordà i la Selva) i el Maresme per alertar “sobre el mal estat del corall vermell al litoral català”. L’amfitrió, l’alcalde de Begur Joan Loureiro, va criticar que “és una actuació totalment arbitrària que, entre altres coses, contradiu informes de les Nacions Unides i que xoca frontalment amb una moratòria per extreure corall de la nostra zona impulsada per la direcció general de Pesca de la Generalitat”.
D’altra banda, la diputada al Parlament Mònica Palacín, també regidora de Pineda de Mar, va anunciar que promouran a la cambra “una moció per aturar les llicències atorgades”, extensiva “a ajuntaments, consells comarcals, diputacions i allà on calgui”. Palacín va admetre que “el fet que no hi hagi govern [a la Generalitat] ho complica” tot plegat. Però d’entrada faran pressió a les Corts espanyoles, on la senadora i regidora a Calonge-Sant Antoni Elisenda Pérez ha registrat una bateria de preguntes en què s’insta el govern estatal a rebatre arguments d’experts conservacionistes. I s’incideix en aspectes com ara que en l’atorgament de llicències cal consultar el parer d’un govern català que ara mateix no es pot defensar.
Des del PDeCAT, el senador per Girona Joan Bagué també ha recorregut a les preguntes, que poden acabar forçant la compareixença de García Tejerina, i remarca que la decisió es pot prendre “fent abús de l’article 155”. Per part del PSC, el diputat gironí al Congrés Marc Lamuà també ha incidit en la qüestió des de la cambra baixa, amb una bateria paral·lela de tres preguntes en què alerta, específicament, de la pressió sobre l’àrea amb protecció pendent i aprovada de les illes Formigues, on els socialistes lamenten que “ la llicència del ministeri permetrà que els corallers explotin les Formigues entre el 2018 i el 2020 sense limitacions de manera que, probablement, extingiran totalment el corall que hi queda”.
Entre els aspectes legals, Lamuà recorda a la ministra que, “si té intenció de revocar l’aixecament de la prohibició en aigües exteriors, entra en contradicció amb l’obligada coordinació de vedes entre aigües interiors i exteriors tal com preveu un reial decret del 2013. Aquesta norma determinaria que, quan una comunitat autònoma estableix una veda a les seves aigües interiors, la prohibició s’hauria d’estendre per part de l’Estat a les aigües exteriors contigües.
Lluita extraparlamentària
En paral·lel, des de l’àmbit polític extraparlamentari, el Partit Animalista (Pacma) també exigeix aturar la concessió, de la mateixa manera que entitats ambientalistes. A l’entorn del cap de Begur, l’Associació Amics de les Illes Formigues, que reivindica la protecció efectiva de la reserva marina frustrada, alerta que el trasllat de l’activitat de les llicències al sud de la zona protegida posa en escac els exemplars de l’entorn contigu d’influència, i ho volen impedir.
