Sorra de Sa Riera de Begur, per tercer cop, cap a Sant Feliu de Guíxols
Font: Ajuntament de Begur - Dijous, 25/05/17
 |
| Extracció de la sorra a la platja de Sa Riera. (Foto: Ajuntament de Begur) |
L’empresa Mirfer, de Sant Feliu de Guíxols, ha iniciat aquest vespre a les 8 l’extracció de sorra de la platja de Sa Riera de Begur, per cobrir la mancança existent actualment a la platja de Sant Feliu de Guíxols. Preveu treure uns 2.000 metres cúbics de sorra, que serà transportada mitjançant 4 o 5 camions durant la nit.
Aquesta és la tercera vegada que s’aporta sorra de Sa Riera a Sant Feliu. Cal recordar que la platja de Sa Riera no para de créixer anualment amb uns 3.000 metres cúbics de sorra i que, en els darrers 50 anys, la seva superfície s’ha doblat.
El nou transvasament de sorra, el quart, serà possible després d’obtenir la corresponent autorització de la Direcció General d’Urbanisme, segons resolució del 5 d’abril passat.
El regidor de Platges, Francesc Pilsà, ja ha manifestat que l’actuació es farà mirant de causar les menys molèsties possibles. Per aquest motiu, el transvasament es comença al vespre i fins entrada la matinada. Una màquina va carregant els camions, que fan el trasllat fins a la platja de Sant Feliu, on una altra màquina la va repartint. Es preveu que l’actuació es pugui acabar el proper dijous. Els costos de l’extracció, el transport i l’escampada són assumits per l’Ajuntament de Sant Feliu.
L'Estat espanyol s'havia plantejat diverses vegades extreure sorra de Sa Riera. Així, el 2004 va proposar dragar-ne fins a 86.000 metres cúbics i transportar-la a bord d'un vaixell a la platja torroellenca de Griells. Però el seu cost, 1,5 milions d'euros, i el debat de si calia un estudi de l'impacte ambiental, va fer que no s'executés. I dos anys més tard, el 2006, Costes va començar a redactar un projecte per acabar amb el creixement de la platja. Es plantejava treure la sorra per mar, encara que no se sabia la quantitat, si bé es parlava d'uns 30.000 metres cúbics, ni l'abocament, encara que es comentava a sa Tuna o can Malaret, a Fornells, dins el terme de Begur. En aquella època, l'alcalde, Carles Arnau, defensava que calia extreure un mínim de 200.000 metres cúbics.
Problema històric
La problemàtica del creixement de la platja de sa Riera és vella. Només cal mirar fotos dels anys 50 del segle passat per veure que la platja eren dues cales, Sa Riera i del Rei, separades per un grup de roques. Avui dia aquest rocam es troba a uns 50 metres de l'aigua. El seu creixement va ser motiu d'un estudi de la Universitat de Girona que va fer Anna Crous el 2003. Segons l'estudi, des de l'any 1957, la cala de sa Riera ha anat creixent i ha passat de tenir 0,98 hectàrea a 1,73. Però, sobretot, va augmentar a partir de 1979. La platja de sa Riera està encarada al nord, amb la qual cosa els corrents marins i els temporals no s'emporten la sorra. I, en canvi, recull la de la llarga platja que té costa amunt, la de Pals, fins arribar a l'Estartit, a part dels dipòsits que porta el riu Ter, que desemboca en aquest indret.
