HOMENATGE AL CREADOR DE L'ANTIC HOTEL DE CAP SA SAL

Cap sa Sal de Begur destina un espai al seu arquitecte, Josep Maria Bosch Aymerich

 

Font: Àewa de Comunicació (Aj. de Begur) - 27/09/19

 

Bosch Aymerich amb la maqueta del Cap sa Sal.
(Foto: Aj. de Begur)

 

 

La comunitat de propietaris de Cap sa Sal de Begur ha decidit destinar un espai de l’antic hotel, al seu creador, l’arquitecte Josep Maria Bosch Aymerich (Girona, 1917 - Barcelona, 2015). L’espai comptarà amb fotografies i plànols propietat de membres de la comunitat i també amb la maqueta de l’hotel que els hi ha cedit la Fundació Privada Bosch Aymerich. La inauguració de l’espai es farà avui al vespre, aprofitant la trobada anual dels arquitectes de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a l’antic hotel.

 

La trobada dels arquitectes gironins començarà a les 19 hores amb la benvinguda institucional del president de la Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, i de l’alcaldessa, Maite Selva. Seguidament, hi haurà la intervenció de l’arquitecte i president de la comunitat, Xavier García Milà, que repassarà la història del Cap sa Sal i la figura del seu autor. Posteriorment, hi haurà una visita guiada per l’antic complex hoteler, el qual finalitzarà amb un acte a l’espai de la piscina, on es reconeixerà la trajectòria als arquitectes que enguany commemoren 50 anys de col·legiació amb intervencions de la degana del COAC, Assumpció Puig, i del president de la Demarcació de Girona, Marc Riera.

 

L'hotel Cap sa Sal, situat entre les cales Sa Tuna i Aiguafreda, va ser un dels establiments més emblemàtics de la Costa Brava durant els seus anys de funcionament com a tal, entre 1963 i 1979. Van caldre 8 anys per construir la totalitat de l'edifici i una gran quantitat de mà d'obra. Alguns dels treballadors eren veïns del poble, d'altres de les rodalies, però molts d'ells van venir de fora i es van quedar posteriorment a viure a la localitat.

 

El 1955 van iniciar-se les obres de construcció de l'hotel que va poder obrir les seves portes al públic el 1963. Durant els seus 16 anys de vida l'establiment va acollir a diversos polítics, intel·lectuals i artistes de renom internacional, com l’actor Rock Hudson o el músic Xavier Cugat. La seva imatge i el seu renom van permetre-li ser escenari de rodatge de pel·lícules de l'època, com “El turisme és un gran invent”, “La dinamita està servida” o “Some girls do”.

 

La construcció de l’hotel va ser una idea de Bosch Aymerich, que va buscar l’inversor, el doctor Andreu. L’hotel, amb 230 habitacions i suites, a més de 5 restaurants, 3 bars, 1 discoteca i 1 sala de festes, va comptar amb la implicació de Josep Guinovart en els murals de l’entrada, Jordi Galí en els interiors i Nicolau Rubió Tudurí en els jardins. Posteriorment, el Dr Andreu va vendre l’hotel a Miquel Arpa, de Girona, i Massa Feliu, de Barcelona, per 150 milions de pessetes.

Bosch Aymerich, que també era enginyer, urbanista i empresari, és més conegut als Estats Units que a Catalunya. A ell se li atribueix  la decisió de SEAT d’instal·lar-se a la Zona Franca. Va tenir l’encàrrec de construir les bases americanes a Espanya. I també va fer la  xarxa d’autopistes d’Euskadi, el pantalà del port de Barcelona, l’hospital Puerta del Sol de Madrid o l’estació d’esquí de La Masella. L’any 2013, amb 96 anys, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

CANVIS A L'ÀREA DE COMUNICACIÓ

L’empresa Mirada Local portarà la Comunicació de l’Ajuntament de Begur

 

Font: Àrea de Comunicació (Aj. de Begur) - 27/09/19

 

 

L’empresa Mirada Local, amb seu a Sant Cugat del Vallès, portarà, a partir del mes vinent i per un període de dos anys, el servei de comunicació i difusió institucional del municipi de Begur. Així ho ha acordat la junta de govern després d’adjudicar-li el concurs del servei en considerar que era la millor oferta qualitat-preu. Fins ara, la comunicació municipal de Begur la portava el periodista i historiador Albert Vilar.

 

A més, segons el concurs, l’empresa també assumeix el servei de confecció, edició i maquetació de la revista municipal “Es Pedrís Llarg”. La revista sempre havia estat gestionada per l’àrea de Cultura, fins que els darrers números l’anterior govern va decidir que la portés directament la periodista Puri Abarca, que fins al desembre passat havia estat la tècnica de Cultura.

 

L’adjudicació dels dos serveis, Comunicació i revista, amb una durada de dos anys, s’ha fet per 57.596 euros. A més, segons el concurs, hi ha la possibilitat d’allargar-ho un any més. Per poder assumir els dos serveis municipals, Mirada Local ha hagut de fer un aval de 2.380 euros de garantia i presentar un certificat d’assegurança de responsabilitat civil.

UN ANY SENSE CONCEDIR LLICÈNCIES D'HABITATGES D'ÚS TURÍSTIC

El ple de Begur suspèn durant un any les llicències d’habitatges d’ús turístic

 

Font: Àrea de Comunicació (Aj. de Begur) - 25/09/19

 

El ple de l’Ajuntament de Begur va acordar ahir, amb el vot majoritari de l’equip de govern, la suspensió potestativa d’atorgament de llicències relacionades amb els usos del sòl corresponent a les activitats d’habitatges d’ús turístic (HUTS). La moratòria, que afecta tot el terme municipal i tindrà una durada d’un any, té per objectiu redactar un pla especial de regulació urbanística d’aquesta activitat turística que estableixi criteris de desenvolupament equilibrat i que s’haurà d’incorporar, al mateix temps, al pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Begur compta actualment amb 1.464 pisos turístics, segons fonts oficials. “Volem que tota l’oferta turística sigui de qualitat, i la dels huts també”, va afirmar el primer tinent d’alcalde i responsable de Promoció Econòmica i Turisme, Eugeni Pibernat, que va recordar que el mes passat ja van aprovar una  moratòria també d’un any que afectava les llicències d’hotels, restaurants i bars.

 

El pla especial haurà d’incloure, com a mínim, la definició d’aquests tipus d’habitatge, l’adaptació a la legislació d’usos turístics i la regulació de la seva implantació, segons ha proposat l’arquitecte en prestació de serveis de l’Ajuntament, Joan Josep Murgui, en l’informe que ha estat assumit pel plenari. Segons l’estudi tècnic, abans caldrà fer un estudi previ de la població resident i la flotant, del parc immobiliari residencial (principals i secundaris) i dels habitatges d’ús turístic existents actualment. Murgi justifica la suspensió per tractar d’actualitzar l’activitat de pisos turístics, ja que s’ha detectat una tendència creixent a l’explotació turística de les edificacions d’habitatges privats, la qual tant afecta als nuclis urbans com a les urbanitzacions residencials.

 

 

Noves bonificacions mediambientals

El mateix plenari també va acordar, sense cap vot en contra, incloure bonificacions mediambientals en l’impost de béns immobles (IBI) i en l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO). En el cas de l’IBI, aquesta bonificació serà del 50% de la quota íntegra en els habitatges que s’instal·lin sistemes per l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol i/o instal·lacions de calderes de pèl·lets, biomassa o energia geotèrmica per autoconsum, durant els 3 anys impositius següents a la instal·lació. L’import no podrà excedir de 300 euros anuals. I la sol·licitud de la bonificació s’haurà de presentar a l’Ajuntament abans del 31 de desembre, aportant un certificat d’homologació de la instal·lació. I en el cas de l’ICIO, la bonificació també serà del 50% sobre les obres, construccions i instal·lacions relacionades directament amb el nou sistema. La bonificació, en aquest cas, s’aplicarà una vegada finalitzada l’obra  i prèvia comprovació.

 

D’altra banda, el tipus de gravamen de l’impost de béns immobles de naturalesa urbana serà del 0,510 o 0,525 si s’actualitzen o no, respectivament, els valors cadastrals amb el coeficient de l’1,03 segons Llei de Pressupostos per a 2020. La modificació té per finalitat evitar un increment d’aquest tribut municipal.

ARRIBA EL QUART APLEC SCOOTERISTA

Begur acull aquest cap de setmana el IV Aplec Scooterista del municipi

 

Font: Àrea de Comunicació (Aj. de Begur)

 

Scooter Club Begur organitza al llarg d’aquest cap de setmana el IV Aplec Scooterista de Begur, oberta a vespes i lambrettes. El gran dia serà dissabte, amb la concentració, al llarg del matí, de totes les scúters participants a la plaça de Lluís Esteva i Cruañas, al centre del poble. La capacitat màxima és de 150 motos. D’entre els vehicles participants s’elegirà, per votació popular, la més “xula”, que reberà el premi Aiguaclara, i també s’entregaran els premis Domus-Begur, al club scooterista amb més inscrits, i Ajuntament de Begur, al scooterista que vingui de més lluny. Seguidament, a les 12 del migdia, els motoristes faran una cercavila per la comarca de més de 60 quilòmetres, acabant a la platja de Sa Riera, on tindrà lloc el dinar. A la nit, a partir de les 22 hores, hi haurà un concert a la plaça Lluís Esteva i Cruañas, amb el grup el grup The Twisted Wheels. La festa acabarà, dues hores més tard, al bar La Lluna, amb el discjòquei Roger Daily (Daily Records Store Barcelona)

 

L’Aplec Scooterista s’iniciarà divendres amb la festa de benvinguda al bar Sa Barra, al centre de Begur, a les 20 hores. Una hora abans podran fer inscripcions i buscar informació a la plaça Lluís Esteva i Cruañas. Divendres es clourà amb una festa scooterista al bar C-roack, que comptarà amb l’actuació del discjòquei Laurent Vidal (Palmarium Scooter Club Perpinyà). I diumenge, a les 11,30 hores, els escuteristes es concentraran a la plaça Forgas per fer una ruta en direcció a Esclanyà i Palafrugell. Al municipi veí, mitja hora més tard, es farà el vermut d’acomiadament, amenitzat pel discjòquei Albert Golobart de Sabadell.

 

Imatge de l'Aplec Scooterista de l'any passat.
(Foto: Aj. de Begur)

 

 

L’any passat, l’Aplec de Begur va aplegar unes 120 scooters, quan a l’anterior van ser-ne 62. El gran increment de motos va venir causat per la internacionalització de la trobada, amb la participació de clubs de la Catalunya Nord i Andorra. En la primera edició, amb trobada a la plaça Forgas, van participar-ne 58.

 

Reivindicar el gelat artesà

Dos empresaris gelaters, un de Girona i l’altre de Tarragona, han impulsat una associació per defensar, promocionar, i investigar tot el que fa referencia amb el gelat artesà

Estudien fer gelats vegans i funcionals

 

Font: El Punt Avui (Edició Digital) - Diumenge, 01/09/19

 

Membres del col·lectiu '20 Bajo Cero', en
la trobada del maig passat.
(Foto: 20 Bajo Cero-EPA)

 

 

No tot el gelat que es ven com a artesà ho és. I aquest és un dels motius per què, ara fa uns mesos, es va crear el col·lectiu 20 Bajo Cero. I l’empresari de les comarques gironines Pau Galiana, que té una gelateria al Port de la Selva, conjuntament amb el de Tarragona Marc Piqué en són els impulsors. 20 Bajo Cero es va crear amb la “inquietud d’artesans gelaters per la manca de rigorositat en el terme artesà i la seva massificació”, segons explica el propietari del les gelateries L’Enxaneta, Jordi Domingo, que també forma part de l’associació i que disposa de locals a Begur, Calella i Palafrugell.

 

Entre les pautes que s’ha marcat el col·lectiu, que té representants de tot l’Estat espanyol, hi ha trobar-se un parell de vegades l’any per presentar algun tema relacionat amb els gelats. Ja hi ha hagut una trobada, que es va fer el maig passat, i en aquell moment es va presentar un treball que van fer els mateixos representants del col·lectiu sobre com substituir els colorants per extractes vegetals. Al novembre, hi haurà una altra trobada a Santiago de Compostel·la i faran “accions formatives en una planta de lactis” i col·laboraran “en una masterclass”. A Santiago, segons assegura Pau Galiana, tenen previst també col·laborar amb la Xunta de Galícia “per fer les rutes de les gelateries que hi ha a la Ruta de Santiago”.

 

El 20 Bajo Cero està integrat per empresaris gelaters entre què algun de premiat, però també hi ha un grup de professors, com ara el mateix Galiana. I entre els objectius principals hi ha promocionar, defensar i investigar tot el que tingui relació amb el gelat artesà “respecte a l’industrial”. “Es fa molta publicitat enganyosa. Molts gelats els promocionen com a artesans quan la intervenció humana no existeix”, assegura Galiana.

 

El gelat artesà, sempre segons Galiana, no porta ingredients industrials, ni colorants, ni aromes artificials. “Nosaltres defensem els productes nobles i hi busquem la part més natural”, comenta l’empresari, que assegura que si fan gelat de vainilla utilitzen beines de vainilla i si el de festuc necessita color fan servir espinacs. Ara, el sector estudia fer gelats vegans i funcionals destinats al públic diabètic, a l’al·lèrgic i al que té intoleràncies.