Kirian Mirabet s’ha sobreposat a una greu lesió de genoll que va comprometre la seva carrera i ha acabat tercer en el mundial d’enduro júnior 1
Font: L'Esportiu (Edició Digital) - Divendres, 19/10/18
Article de Marc Salgas.
 |
| Kirian Mirabet, en una imatge d'arxiu. (Foto: Arxiu de l'Esportiu) |
Kirian Mirabet va tancar el cap de setmana passat el mundial d’enduro en la categoria júnior 1 amb la tercera posició de la classificació general. L’empordanès, que pilota una Honda de l’equip de la federació espanyola, va acabar amb un balanç de sis podis –una victòria inclosa– en les tretze proves puntuables. Uns resultats excel·lents tenint en compte el calvari de lesions que havia viscut les dues temporades anteriors, especialment la que li ha deixat seqüeles en un genoll “molt lleig” però funcional, que ja és molt tenint en compte que els metges li van assegurar que no tornaria a pujar en una moto.
Va ser en l’última prova del campionat d’Espanya del 2015 quan va tenir el primer contratemps. Mirabet va picar contra un arbre i es va trencar el dit d’un peu. Això el va obligar a passar per la sala d’operacions, on li van acabar amputant el dit. La mutilació, més enllà del xoc estètic de perdre un dit, no va afectar ni la seva vida normal ni la seva carrera com a pilot. El mateix que feia amb deu dits als peus, ho podia fer amb nou. Però quan ja va poder tornar a pujar a la moto va tenir un altre accident, aquest molt més greu. Tant, que va acabar comprometent la seva carrera. “Em vaig trencar l’altiplà tibial i els lligaments encreuats. Tenia trossos de tíbia per dos llocs i un edema de calci. Se’m va deformar el genoll. Em van posar una placa que sobresortia i que em va acabar aixafant el fèmur.” La lesió va requerir dues intervencions quirúrgiques, l’última de les quals a final de la temporada 2017. Els metges li van dir que es tragués les motos del cap, però ell no s’ho va plantejar de cap manera. “Em vaig negar a renunciar a la moto. Vaig buscar genolleres especials, vaig estar sis mesos sense tocar la moto. Hi vaig tornar i, tot i que al principi em veia incapaç de posar el peu a terra, me’n vaig sortir amb temps, calma i l’ajut de la família i l’equip.”
El seu retorn al mundial va avalar la seva tossuderia. En la primera cursa, a Santiago de Compostel·la, va aconseguir la segona posició. “La satisfacció va ser molt alta. Havia estat dos anys sense poder acabar la temporada i aquest resultat em va donar molta confiança.” Des de llavors, Mirabet ha pujat al podi com a mínim en una de les dues curses de cada gran premi menys una vegada. Ara ja està en negociacions per trobar equip per a la temporada que ve, en la qual farà el salt a la categoria sènior: “Tinc diverses ofertes sobre la taula. No sé encara en quina categoria correré”, comenta. “A mi m’agradaria la d’enduro 3 perquè el meu estil de pilotatge s’adapta més a les motos grans.” Sigui a la categoria que sigui, el més important és que podrà tornar a estar a la línia de sortida.
