Més sorra de Sa Riera de Begur cap a Sant Feliu de Guíxols
Font: Ajuntament de Begur - Divendres, 12/05/17
 |
| Extracció de sorra l’any passat per abocar-la a Sant Feliu. (Foto: Ajuntament de Begur) |
Aquest mes de maig es farà una nova extracció de sorra de la platja de Sa Riera de Begur, per abocar-la a la platja de Sant Feliu de Guíxols. Aquest cop, el transvasament es concreta en uns 2.000 metres cúbics de sorra.
Fins ara, i des del 2013, ja s'han anat transvasant diferents quantitats de sorra a la platja ganxona, aixó com a les platges de Llafranc i Tamariu.
La platja de Sa Riera és l’única de la Costa Brava que no para de créixer, segons un estudi de la Universitat de Girona, creix anualment uns 3.000 metres cúbics de sorra. En els darrers 50 anys, la seva superfície s’ha doblat.
El nou transvasament de sorra, el quart, serà possible després d’obtenir l’autorització de la Direcció General d’Urbanisme, segons resolució del 5 d’abril passat, en la que es deixava clar que l’actuació d’extracció i trasllat de la sorra es faria abans de l’estiu. El regidor de Platges, Francesc Pilsà, ja ha manifestat que l’actuació es farà com es van fer en les anteriors ocasions, mirant de causar les menys molèsties possibles. Pilsà, a més, ha recordat que, com cada any, s’ha extret sorra per dipositar-la a la cala de Can Malaret.
Si es fa com en altres ocasions, el transvasament es farà durant la nit. Una màquina anirà carregant els camions, que faran el trasllat fins a la platja de Sant Feliu, on una altra màquina l’anirà repartint. L’any 2013, amb una quantitat semblant a la d’ara, es van fer a l’entorn d’uns 180 viatges. I l’Ajuntament ganxó va assumir l’extracció, el transport i l’escampada, que va rondar els 25.000 euros.
L’Estat espanyol s’havia plantejat diverses vegades extreure sorra de Sa Riera. Així, el 2004 va proposar dragar-ne fins a 86.000 metres cúbics i transportar-la a bord d’un vaixell a la platja torroellenca de Griells. Però el seu cost, 1,5 milions d’euros, i el debat de si calia un estudi d’impacte ambiental, va fer que no s’executés. I dos anys més tard, el 2006, Costes va començar a redactar un projecte per acabar amb el creixement de la platja. Es plantejava treure la sorra per mar, encara que no se sabia la quantitat, si bé es parlava d’uns 30.000 metres cúbics, ni l’abocament, encara que es comentava a Sa Tuna o can Malaret, a Fornells.
Dues cales d’origen
Als anys 50 del segle passat, la platja de Sa Riera eren dues cales, Sa Riera i la Cala del Rei, separades per un grup de roques. Avui dia, aquest rocam es troba a uns 50 metres de l’aigua. Aquest creixement va ser motiu d’estudi de la Universitat de Girona que va fer Anna Crous el 2003. Segons aquest estudi, des de l’any 1957, la cala de Sa Riera ha anat creixent, passant de les 0,98 hectàrees a 1,73. Però, sobretot, segons el mateix estudi, la platja va créixer a partir de 1979. La platja recull la sorra que porten els corrents marins del nord, de la platja de Pals, que acaba a l’Estartit. A més, de recollir els sediments que porta el riu Ter, que desemboca en aquest indret.
