El Parc de l’Arbreda de Begur, obra dels guanyadors del premi Pritzker d’arquitectura 2017
Font: Ajuntament de Begur - Dijous, 02/03/17
 |
| Parc de l'Arbreda de Begur. |
El Parc de l’Arbreda de Begur és una de les obres de l’estudi olotí RCR Arquitectes que acaba de guanyar el premi Pritzker, considerat el guardó arquitectònic més important del món. El projecte, que convertia una arbreda en un parc de connexió entre la part antiga de Begur i la part nova, mirant de ser la centralitat en un espai cívic i equipat, a més de ser una transició entre el sòl urbà i el corredor natural que acaba a la platja de sa Riera, es va inaugurar el 2006. L’estudi està format per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, que rebran el premi, dotat amb 100.000 dòlars, el proper 20 de maig a Tòquio.
El projecte per la reconversió de l’Arbreda, impulsada per l’Ajuntament de Begur, es va iniciar el 1998. I les obres no es va començar fins a sis anys més tard. L’execució del projecte, que ocupa una superfície total de 17.067 metres quadrats, destaca per una gran àgora central de terra envoltada per vegetació a diferents escales i zones d’esbarjo i jocs. A més, a la part nord hi ha un gran edifici, que és la principal entrada al centre. L’edifici, que mira cap al poble i el seu castell, ocupa actualment el Punt Jove.
El projecte del Parc de l’Arbreda, com altres que ha realitzat RCR Arquitectes, té en compte el seu entorn. Aquest ha estat un dels principals motius que ha justificat el jurat per atorgar-los el premi: “la creació d'espais que estan en relació amb els seus respectius contextos". A més, el jurat ho ha justificat pel "seu compromís inflexible amb el lloc on treballen". Altres obres dels guanyadors del premi Pritzker, que alguns qualifiquen com el Nobel de l’arquitectura, a la demarcació de Girona són l’hotel Les Cols d’Olot, la llar d’infants de Besalú, la pista d’atletisme d’Olot, la facultat de Dret de la Universitat de Girona, el celler Bell-lloc de Palamós, l’Espai teatre La Lira de Ripoll o l’IES Vilartagues de Sant Feliu de Guíxols. A nivell internacional, trobem el museu Soulages, a França, o el crematori Hofheide, a Bèlgica.
