Se superen totes les espectatives i una multitud de més de 135.000 persones desborda el passeig dels Països Catalans per 'bategar' per una nova república catalana que sigui un país acollidor i amb justícia social.
El formigueigde gent vinguda a peu des de la ciutat de Girona va ser constant durant hores
Font: El Punt Avui (Edició Digital) - Dilluns, 12/09/16 - Lurdes Artigas
 |
| Vista del passeig Països Catalans. (Foto: Manel Lladó - EPA) |
Era clar que les comarques gironines no podien fallar, i no ho van fer. Tot el contrari. Malgrat la calor i alguns vaticinis negatius, sobretot els primers dies, quan el ritme d'inscripcions no acabava d'arrencar, ahir a Salt es van superar totes les expectatives, que van desbordar –literalment– el passeig dels Països Catalans. La policia local va xifrar la participació en 135.200 persones –més del doble del que preveien l'ANC i Òmnium inicialment–; l'organització va parlar de 200.000 persones i el govern estatal, de 60.000. Sigui com sigui, es tracta d'una participació històrica que no només la converteix en la mobilització més important de la història a les comarques gironines, sinó que posa el llistó molt alt i converteix la gran festa d'ahir en una fita difícil de superar. Les imatges aèries són un testimoni clar de la demostració de força que té el moviment independentista entre els gironins. Els 1,2 quilòmetres de recorregut previst eren plens de gom a gom i van ser superats per totes les bandes. A peu de carrer, les imatges encara són més clares: gent als laterals de l'escenari –i fins i tot darrere–, gent allargant el final, gent als carrers perpendiculars en les grans cruïlles... gent, gent i més gent. Gent vinguda d'arreu de la demarcació –de les sis comarques que hi estaven convocades: el Gironès, la Selva, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany– i gent vinguda també des de l'altra banda de la frontera administrativa que parteix el país, des de la Catalunya del Nord.
Salt bullia ja des del migdia. A la fira d'entitats a l'Era de Cal Cigarro, als restaurants que fa dies que ja ho tenien tot complet, i també al passeig de l'acte central i els seus voltants. A primera hora de la tarda, les zones d'ombra eren molt cobejades i s'omplien ràpidament. I alguns dels pocs que resistien a ple sol –després van ser molts més– usaven els punts de cartolina per fer el batec com a barret improvisat. És clar, que també hi havia qui amb l'experiència dels anys –era ja la cinquena gran Diada consecutiva de l'ANC i Òmnium– ja venia de casa amb barret de palla i algun ventall. A partir de les quatre, els trams a ple sol es van començar a omplir també. Sort que corria una mica d'aire, que, a més, feia onejar l'estelada que presidia la mobilització a mig passeig, augmentant encara l'impacte de la imatge. El formigueig de persones vingudes a peu des de la ciutat de Girona –ahir molts van redescobrir que la distància entre les dues ciutats no és tanta i és només una passejada– era constant, i alhora la desena de pàrquings de cotxes habilitats a Salt van quedar totalment plens abans de les quatre, mentre la sortida de l'AP-7 es col·lapsava una mitja hora abans de l'inici de l'acte. Es va haver d'obrir una zona d'aparcament per a vehicles privats al polígon industrial de Torremirona, previst inicialment de manera exclusiva per acollir els més de 150 autocars noliejats des de les assemblees territorials de l'ANC. Desenes d'actuacions de castellers, geganters, grallers, sardanistes i grups culturals de tot tipus van servir per amenitzar l'espera, junt amb un parlament de benvinguda de Quim Masferrer, mentre seguia arribant gent. De fet, l'acte va començar a les 17.14 h –des de Lleida– i seguia arribant gent que ja no podia accedir a la zona central i s'havia de quedar als voltants.
Salt va ser la tercera ciutat a bategar, rere Lleida i Berga. El seu torn va ser a les 17.28 h, just després que el cantant Gerard Quintana llegís la part de manifest de Salt, que ahir representava la “república de la solidaritat i la diversitat”. S'hi deixava clar que la república catalana que es vol construir té “unes arrels democràtiques profundes ” i que es vol que el nou país sigui “millor, fraternal i defensor dels drets humans, un país més enllà de les barreres d'ideologies i fronteres”. En aquest sentit, s'apuntava que el futur estat català “estarà sempre a punt per defensar i acollir les persones perseguides, exiliades o refugiades” i que “es forjarà amb les aportacions de les persones nascudes aquí i arreu que han decidit que aquesta és casa seva”. I concloïa que aquest és “ l'únic destí digne que tenim com a societat plural que som”. Abans de Quintana, Masferrer va fer una breu intervenció, en què va tenir un record per al ministre espanyol d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo –que el dia anterior havia dit que “una crisi se supera, però la dissolució d'Espanya és irreversible–, i, irònicament i en castellà perquè l'entengués, va dir-li: “Margallo contigo acabó todo.”
Salt va bategar amb ganes. I, de fet, va fer-ho més d'un cop. Hi havia ganes de gresca i quan era el torn dels altres batecs, a Salt molts també bategaven. A davant, les autoritats seguien més l'ordre establert. La presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va aixecar molta expectació entre la premsa. Ell va seguir-ho tot des de primera fila, va bategar quan tocava com un ciutadà més, i, només al final, un cop acabat tot, va fer declaracions als mitjans. Als terrats de just a sobre de la zona d'autoritats algú onejava una estelada i una bandera escocesa. Més ensota, en un dels balcons a l'inici hi havia una pancarta de “Viva España” i diversos ciutadans que abans de l'acte també van intentar fer sentir aquest crit. Més tard, però, van acabar fins i tot enretirant la pancarta, potser perquè veien que el clam de milers de persones, a sota, ofegava el seu.
