El vicepresident de la Generalitat omple la sala del Casino amb una conferència història sobre els vincles entre els pobles català i cubà.
Font: El Punt Avui (Edició Digital) - Divendres, 04/09/16 - Emili Agulló
Junqueras, ahir, amb l'alcalde begurenc al final de la seva conferència. (Foto: E.A. - El Punt Avui)
El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va recuperar ahir, durant una estona, la faceta d'historiador i professor de la UAB per analitzar, durant la fira d'Indians de Begur, el fenomen de les migracions de Catalunya a Cuba. Amb l'auditori ple a vessar amb dos centenars de persones i desenes que no van poder entrar a la sala de cinema del Casino del poble, Junqueras el va vincular amb l'esclat de la primera revolució industrial en terres catalanes, amb un país desfet institucionalment després de la guerra de Successió però que se les va empescar per tirar endavant una economia moderna sense disposar de cap dels tres elements indispensables: ni ferro per construir la maquinària, ni carbó per fer anar les màquines de vapor ni cotó autòcton per fabricar teixits
Calia treure profit dels terrenys muntanyosos i pedregosos per plantar-hi vinya. Com que l'aiguardent era més valorat i rendible de transportar que el vi, la comercialització del destil·lat va afavorir un comerç marítim per exportar-lo i importar, alhora, cereals per cobrir el dèficit alimentari a Catalunya i peix salat per enriquir la dieta –bacallà i arengades–. De mica en mica, el comerç marítim català, amb embarcacions i tripulacions petites, va anar florint i expandint horitzons amb els ports colonials que no tenien vetats. I a Cuba la creixent demanda de sucre als mercats europeus va suposar un filó de negoci per explotar les plantacions de canya de sucre.
Les tensions polítiques a Cuba, on de mica en mica s'havien anat assentant catalans a la recerca del somni indià, creixien entre els oligarques del sucre i els del comerç marítim, traslladades a la convulsa política d'una Espanya on de mica en mica les colònies d'ultramar anaven assolint la independència. Per combatre el creixent sentiment independentista a l'illa, el govern espanyol hi va enviar grans contingents de tropes, va dividir el territori en trochas incomunicades per empaitar els rebels i va concentrar la població al voltant dels destacaments militars, una actitud que va tendir a alimentar les ànsies d'independència, i que tàcitament va comparar amb la nul·la receptivitat de l'administració estatal actual envers les crides dels catalans per a la celebració d'un referèndum.
Pels carrers, la fira ha tornat a omplir els carrers del poble i, després de l'arribada de l'indià, ahir al matí, i nombroses activitats culturals i musicals, la programació continuarà avui durant tot el dia a Begur.
